L’oftalmologia veterinària ha experimentat una important evolució i avui en dia ens permet oferir el millor servei a la seva mascota. Un dels punts clau en oftalmologia és la detecció precoç de qualsevol tipus d’alteració, per poder establir un diagnòstic i un tractament adequat el més aviat possible, ja que la nostra experiència ens demostra que com més aviat diagnostiquem el problema i el comencem a tractar menor serà el risc de que l’animal perdi la funcionalitat d’aquell ull o dels dos ulls. Les nostres mascotes comencen a evidenciar signes de ceguera quan ja han perdut un 80% de la seva capacitat visual. Les patologies més freqüents d’aquesta especialitat són:
- Alteracions de els parpelles:
- Entropion: és el procés pel qual la parpella es doblega cap a dins i entra en contacte amb la còrnia (capa més externa de l’ull). Aquest contacte provoca una irritació constant, dolor, conjuntivitis i inclús una úlcera cornial. Aquesta afectació sol ser més freqüent a la parpella inferior. Hi ha una sèrie de races que hi estan predisposades: Rottweiler, San Bernard, Cocker Spaniel, Shar-pei, chow-chow i gran danès.
- Ectropion: és el procés pel qual la parpella està doblegada cap a fora deixant al descobert gran part del globus ocular i el deixa exposat a factors externs irritants i a possibles infeccions.
- Conjuntivitis: és la inflamació o infecció de la conjuntiva que provoca un envermelliment d’un o dels dos ulls. En alguns casos podem veure edema o secreció que pot variar de serosa a purulenta.
- Afectacions de la còrnia:
- Queratoconjuntivitis seca (ull sec): és una de les patologies més freqüents de la còrnia i la conjuntiva. Està produïda per una inadequada producció de la llàgrima per part de les glàndules llagrimals ja sigui per destrucció d’aquestes, una pèrdua de la seva innervació, administració de fàrmacs, infeccions o traumes. L’èxit del tractament depèn del diagnòstic precoç i evitar que evolucioni cap a una ceguera definitiva.
- Úlcera cornial: és una de les patologies més freqüents en oftalmologia i sol ser deguda a infeccions, agents traumàtics, càustics o associada a queratoconjuntivitis seca. Necessita un tractament intens per evitar que la úlcera evolucioni.
- Glaucoma: el glaucoma és l’augment de la pressió intraocular. Hi ha moltes afectacions que poden conduir a un glaucoma i les conseqüències solen ser una degeneració de la retina amb la corresponent pèrdua de visió. És una de les causes més freqüents de ceguera irreversible en gossos adults. Els signes més freqüents solen ser: ceguera sobtada, dolor agut i envermelliment de l’ull, en la seva etapa inicial la podem confondre amb una simple conjuntivitis.
- Cataractes: la cataracta consisteix en la opacificació del cristal·lí . Depenent de la zona del cristal·lí on es trobi i del seu abast, la nostra mascota tindrà una pèrdua major o menor de visibilitat. Les cataractes poden estar presents des del naixement (cataractes congènites), en animals joves d’entre 2 i 4 anys (cataractes juvenils) o en animals de més de 8 anys d’edat (cataractes senils).
- Atròfia progressiva de retina: es tracta d’una malaltia degenerativa de les cèl·lules visuals de la retina que condueix a una ceguera total irreversible. És hereditària i les races més afectades són: Akita Inu, Golden Retriever, Cocker Spaniel, Airedale Terrier, Canitx, Setter Irlandès i Llaurador. El signe més característic és la pèrdua de visió en llocs amb poca llum o durant la nit.