És la part que s’encarrega del cor i del seu bon funcionament. És un òrgan que presenta nombroses patologies associades a l’edat, però també hi ha animals joves amb malalties de caràcter hereditari o congènites.
Sabem que la prevenció és el millor mecanisme que disposem per reduir al mínim el risc de patir certes patologies cardíaques. És aquí on recau la gran importància dels consells que ens dóna el veterinari, no només en referència al cor sino en totes les altres especialitats que al cap i a la fi poden comportar un mal funcionament cardíac.
Els procediments de diagnòstic d’ús més freqüent són tècniques no invasives que s’utilitzen de forma segura i ràpida per l’avaluació de les mascotes amb malalties cardíaques o sospita de malaltia pulmonar:
- L’ecocardiografia o l’ecocardiografia Doppler: ens proporciona una imatge del cor, de les seves vàlvules, ens permet avaluar el flux sanguini, determinar la causa dels bufs cardíacs i avaluar la força i l’estat del múscul del cor i les seves càmeres.
- Radiografia: ens proporciona informació essencial sobre la cavitat toràcica i totes les seves estructures.
- Electrocardiograma (ECG): ens permet avaluar la freqüència cardíaca, el ritme i possibles irregularitats com les arítmies.
- Analítica sanguínia: s’utilitza per avaluar la funció renal, l’estat de la glàndula tiroides i altres paràmetres importants com els biomarcadors.
Els símptomes més freqüents de la malaltia cardíaca són:
- Tos
- Disnea, taquipnea
- Intolerància a l’exercici
- Distensió abdominal
- Visualització de jugulars marcades o disteses i pols jugular
- Apatia, falta de gana o diarrea
- Cianosi
- Mucoses pàl·lides i fredes
- Depressió
- Retard en el creixement
- Gats amb paràlisi posterior
- Síncope
